La crisi sanitària i econòmica evidencien la necessitat d’una reforma fiscal que garanteixi la redistribució de la riquesa. Per això fem diverses propostes que incorporen des de la modificació d’alguns dels impostos actuals per fer-los més progressius: com una reforma de l’IRPF per garantir que els trams més alts són els que paguen més com també la creació d’una taxa covid a les grans fortunes que s’ha de consolidar més enllà de la situació de pandèmia.

Però anem més enllà. De tots els drets, el primer ha de ser el de l’existència. Cal garantir que la necessitat de treballar per viure no s’imposi mai més a la necessitat d’aturar l’activitat econòmica per sobreviure. Apostem per una Renda Bàsica Universal (RBU), que reparteixi una porció de la riquesa del petit percentatge de persones més riques per assegurar que ningú queda per sota del llindar de pobresa. Que pal·liï la precarietat de les treballadores garantint, per primera vegada, una base autònoma d’existència, no entesa com una caritat, sinó com un dret adquirit per residència.
La renda bàsica no tributaria i es finançaria amb l’IRPF dels salaris que reben els treballadors i amb els impostos a les grans fortunes que també proposem.

Aquest ingrés estalviaria diners a l’erari públic, ja que no requereix el control i fiscalització de la pobresa que signifiquen les ajudes econòmiques vehiculades a través dels serveis socials. Serviria també per trencar amb la trampa de la pobresa que representen totes aquelles ajudes que estan condicionades a una situació econòmica molt precària i que obliguen a mantenir-la per rebre algun ingrés.